DES DE 1947 !

El meu pare, l’Albert Agorreta, va començar a fer de joier amb 14 anys, l’any 1947. Va dedicar tota la vida a la joieria, fins que quan en tenia setanta-quatre va decidir plegar.

Ja son molts anys els que porto gaudint d’aquest ofici. Des d’un primer moment (potser perque soc així, potser perque ho he viscut a casa, o potser per les dues coses), he tingut dèria per la feina ben feta. Sempre m’ha apassionat l’art, però el meu gran amor ha estat la joieria.

Ja de petita, per mi era una festa anar al taller del pare, sobretot quan em deixàven obrir aquells calaixets màgics, plens de coses que brillàven... “xoies, xoies!”: va ser de les primeres paraules que vaig dir.

A l’escola feia anells i arracades de fang, dibuixava ostres amb perles a dins… De més gran vaig començar a ajudar el pare per les vacances, i va ser quan vaig tenir clara la meva vocació. M’encantava veure com les peces tretes de foc, brutes i tosques, acabàven tenint aquella brillantor, aquells acabats perfectes. Com pot ser? Gaudia atenent als clients, interpretant les seves idees…

Han passat els anys, ara tinc el meu propi taller de joieria, i ni un sol moment me n’he penedit. Em sento orgullosa de poder dir que sento la mateixa passió, entusiasme i amor que el primer dia. Continuo tenint la dèria de la perfecció. Cada dia dono gràcies per ser tan afortunada, i tenir una feina que a la vegada és la meva passió. I espero continuar així durant molts anys, veient clients satisfets, il.lusions, sorpreses i molts motius de celebracions.

Gràcies per fer-ho posible, amics.

I gràcies pare per tot el que m’has ensenyat, pel llarg camí que hem recorregut plegats.

Martina Agorreta Celma

Joiera col.legiada no. 1013